El testimoni d'en Marino és molt detallista i divertit. El 1935 amb 14 anys, va anar a treballar a Sant Feliu de Guíxols on viurà dos anys. Tot i ser de família tradicional i tenir un germà mort a la guerra civil en el bàndol guanyador, descriu molt bé les particularitats del nou poder local després de la guerra. L'ofici familiar de fuster i enterramorts, li dona una perspectiva molt particular per veure els canvis de mentalitat de la societat.
Es fa difícil destacar algunes parts de l'entrevista, la seva experiència als bombardejos de Sant Feliu de Guíxols, la visió del poble un cop torna en plena guerra, ens semblen remarcables, sense deixar de costat la seva vivència al servei militar, i en aquelles qüestions al voltant de la mort.