Ball dels Gegants a la Plaça major de Solsona, el 9 de setembre de 2018.
La primera referència dels gegants solsonins és de 1675 segons una nota del llibre de comptes de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre que fa referència a l’existència de la primera parella de gegants. No obstant això, l’origen geganter a Solsona sembla que és més antic.
La segona parella apareix el 1727 en motiu de la translació de la Mare de Déu del Claustre a la capella on s’ubica actualment. A Catalunya són poques les poblacions que en ple segle XVIII tinguessin dues parelles de gegants.
El nombre de quatre gegants és el que s’ha conservat fins a l’actualitat. Amb el pas del temps els més antics foren denominats els Gegants Vells i els mes nous els Gegants Joves.
L’any 1940 les quatre figures són realitzades de nou degut a un incendi provocat al final de la Guerra Civil a on eren guardades. La construcció anà a càrrec de la Casa Bolsera de Barcelona conservant els trets principals que anteriorment tenien.
L’any 1956, en motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, es planteja una nova remodelació de les imatges, però el poc temps i els pocs recursos feren que només es realitzessin de nou la parella dels Gegants Vells per part de Francesc Voltes. També es va canviar el bust del Gegant Jove, i aquest i la seva parella dugueren nous vestits.
El descontentament que tingué la població solsonina amb els nous Gegants Vells feu que s’encarregués al sastre solsoní Manel Casserras la construcció de l’actual parella. Casserras ja era conegut per les seves habilitats d’artista i ja havia col·laborat amb l’elaboració de la imatgeria folklòrica solsonina.
El 1961 Casserras construirà el Gegant Jove, canviant la porra que portava per un petit ceptre, que duria fins el 1977 tornant a recuperar la porra. El 1966 farà de nou la Geganta Jove.
La darrera restauració més important fou el 1985 en què es repassaren a fons les quatre figures i s’estrenaren els actuals vestits, tot i que fins el dia d’avui han anat realitzant-se intervencions puntuals.
Els gegants han patit la seva pròpia evolució al llarg del temps, però sempre s’han mantingut alguns trets característics. És el cas del Gegant Vell que mai no ha canviat la seva fisonomia des dels seus orígens. Sempre s’ha presentat com un guerrer amb casc, cuirassa i porra platejades i bigoti i cabellera negra.
Al damunt de la cuirassa hi du gravats quatre escuts que, segons el doctor solsoní Antoni Llorens, representen els escuts dels nobles que han tingut jurisdicció sobre Solsona. Així doncs, s’aprecien els escuts dels comtes de Barcelona, dels comtes d’Urgell, dels ducs de Cardona i dels senyors de Torroja. El casc, rematat per un plomall blanc, té al capdamunt una carota daurada.
Un dels símbols que més l’identifiquen és el ratpenat que llueix al pit al damunt de la cuirassa. El ratpenat es relaciona amb el sobrenom que rep el gegant, Voliac, que és com s’anomena aquest animal al Solsonès, però el més probable és que el sobrenom vingui donat d’una deformació etimològica del nom de Goliat.
Segurament en les antigues processons de Corpus hi participava una representació del passatge bíblic de la lluita de David i Goliat. El Gegant Vell podria ser l’evolució d’un primitiu Goliat, i el nom de Goliat podria haver estat transformat a Voliac amb el pas dels anys.
El Gegant Vell és l’element més destacat de la Festa Major, ja sigui per la seva antiguitat, pel seu simbolisme o per la seva identificació popular, i ha esdevingut un autèntic símbol de la Festa.
El Gegant Jove també ha sofert poques variacions, doncs sempre ha estat la imatge d’un noble amb barba castanya i portador de porra i corona daurades. A la corona hi du gravats els escuts de tres famílies nobles de Solsona: els Aguilar, els Puigdepons i els Llobera.
Les gegantes són els elements que més variacions han sofert. Així i tot el doctor Llorens, esmentat anteriorment, li atribueix un simbolisme propi a la Geganta Vella, que és el de representar Solsona, doncs llueix el Sol que identifica la ciutat en la diadema. A més també li atribuïa el símbol de la Solsona Alliberada i per això, des de 1956 a 1959, la geganta duia a la mà una petita estàtua femenina i amb ales que representava la deessa romana Victòria.
El vestuari dels gegants normalment ha estat d’inspiració medieval. A principis del segle XX, però, les gegantes solsonines duien vestits que s’adequaven a la moda de l’època, fins que el 1934 es confeccionen uns nous vestits per a les quatre figures, novament inspirats en l’edat Mitjana.
La identificació popular ha donat a entendre una pròpia interpretació del Ball dels Gegants, on té lloc una petició de mà. El Gegant Jove demana la mà de la Geganta Jove als seus pares, els Gegants Vells, i així es va desenvolupant el ballet que acaba amb la celebració del prometatge.
www.gegantersdesolsona.com/imp...