El gat fer o gat salvatge (“Felis silvestris”) és l’únic felí autòcton que viu actualment a Catalunya i un dels mamífers carnívors més desconeguts a causa del seu comportament esquiu i nocturn.
Viu sobretot al Pirineu i el Prepirineu, per bé que també és present a zones muntanyoses com el Montseny o els Ports de Tortosa. Sol preferir les zones on s’alternen boscos de pi, roure o faig amb espais oberts (prats, conreus o arbustos), ja que hi solen trobar les seves preses (talpons, ratolins, musaranyes, comins o d’altres animals).
Hi ha diverses espècies de gat salvatge. El que trobem a Catalunya és l’espècie europea, la qual es distribueix principalment pel centre i sud del continent.
Com podem diferenciar el gat fer del gat domèstic o de la geneta?
El pelatge del gat salvatge té un conjunt de caràcters distintius que ajuden a diferenciar-lo del gat domèstic, amb el qual sol confondre’s amb certa facilitat:
El gat salvatge presenta unes ratlles negres darrere el cap que poden prolongar-se per l’inici de l’esquena.
Una altra característica del gat salvatge és la presència d’una línia negra dorsal, la qual recorre el llom i finalitza a l’inici de la cua. Al gat domèstic, en el cas que hi sigui present, la línia sol continuar per la cua tot unint els anells.
Un altre tret distintiu del gat fer és la seva cua, més gruixuda que la dels gats domèstics i amb 2-5 anells negres. La punta de la cua també sols generalment negre.
Finalment, un altre tret distintiu del gat fer és la presència d’una aurèola blanca a la zona de la gola que pot estar acompanyada de collars negres.
Convé apuntar que, segons estudis genètics, els gats que tenim a les cases no provenen de la domesticació del gat fer europeu, sinó de l’espècie africana domesticada al neolític per tal que capturés rosegadors. Presenta taques longitudinals i no línies.
No confondre’l tampoc amb la geneta
Una altra espècie que podria causar certa confusió és la geneta (“Genetta genetta”) espècie, aquesta sí, present a Collserola. La geneta o gat mesquer és un animal de mida més petita i cos més prim i allargat, amb potes més curtes. El musell és puntegut i la cua ample a la base i acabada en puntal. Té taques longitudinals i no línies, tot i que en el cas del gat fer les línies poden ser longitudinals, sobretot a les potes.
Els principals problemes que amenacen el gat fer
Malgrat que el gat fer és present a diversos països, hi ha evidències d’una tendència negativa en general, a la baixa, a bona part de la seva àrea de distribució durant l’últim segle.
El gat fer està protegit a Catalunya per la Llei de protecció dels animals (categoria B), a escala estatal per aparèixer a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, i en l’àmbit europeu per la Directiva Hàbitats (annex IV).
Entre les principals amenaces que l’afecten cal destacar la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat (menys superfície de mosaics on es combinen boscos i espais oberts).
Un altre problema és l’encreuament reproductiu amb gats domèstics (gats assilvestrats), un fet alarmant perquè la descendència perd progressivament característiques pròpies i ancestrals del gat fer, i això en redueix la capacitat de sobreviure i desenvolupar-se amb èxit al medi salvatge.
Per tal d’afrontar els possibles problemes que pateix aquesta espècie convé estudiar-ne les poblacions i saber quina és la situació real d’aquest animal.
Subscriu-te al canal de KZfaq de betevé: / betevé
Segueix betevé a:
Instagram: goo.gl/rkU4S2
Twitter: goo.gl/HdKjiy
Facebook: goo.gl/rpKwYv
Web: goo.gl/VEqMo8