Els 3 Porquets | Contes clàssics en català | Els 3 Porquets Subscriu-te al canal: / @kidstalesencatala8179
Descarrega't l'app (iOs o Android): www.kidstalesapp.com/download
Els tres porquets
Fa molt, molt de temps, hi havien tres porquets. "Estimats fills, ha arribat el moment. És l'hora que aneu fora a conèixer món. Comenceu les vostres noves vides!" Els va dir la seva mare. I així va ser com va començar tot. Els tres porquets van caminar i caminar fins que van trobar un gran lloc. Era ideal per construir les seves cases i cadascú va tenir una idea. El porquet més jove va decidir que construiria una casa amb palla. Era la manera més ràpida i fàcil d'aixecar la casa. Podria treballar poc i de seguida posar-se a jugar i a cantar. El germà mitjà va decidir que construiria la seva casa de fusta. Amb troncs i branques que va buscar per tot el bosc, va fer una casa molt bonica de fusta. Aleshores, el porquet gran va anar a veure la casa. "Oh, aquesta casa sembla molt més resistent; ¿Però creus que ens allunyarà del perill?". El germà gran estava molt ocupat tota l’estona, treballava molt construint la seva casa. I per què? Doncs perquè el porquet gran s'estava construint la seva casa de totxos. Havia trigat més, però la casa semblava molt resistent. Va trigar una setmana a acabar una casa de totxos fantàstica. Però l'endemà... va arribar un llop. El llop tenia molta gana! El llop va avançar ferotge cap a les cases dels petits porquets. Primer, es va aturar a la casa de palla on el porquet més jove hi descansava. El llop va trucar a la porta i va dir en veu alta: "Obre aquesta porta i deixa’m entrar. O bufaré un vent fort, molt fort i a casa teva entraré". I va tirar la casa de palla. El llop va poder entrar, però el germà petit va aconseguir fugir en l'últim moment. Ben aviat va arribar a la casa de fusta del seu germà mitjà. "Deixa’m entrar!", va dir sense aire. El germà el va deixar entrar. El llop va arribar al cap d'una estona i va trucar a la porta de la casa de fusta. "Obre aquesta porta i deixa’m entrar. O bufaré un vent fort, molt fort i a casa teva entraré". El porquet mitjà també es va confiar. "No podràs entrar bufant a casa meva". Però, novament, el llop va bufar i va bufar. Primer una vegada, i no va aconseguir tirar la casa. I després una altra vegada, i, al segon intent, va destruir la casa de fusta. Els dos porquets van córrer i córrer. Finalment van aconseguir refugiar-se a la casa del seu germà gran. "Germà! Què podem fer?". El porquet gran va cridar: "Ves-te’n d'aquí, llop malvat, ¡a aquesta casa no entraràs!". El llop estava molt enfadat. I va bufar i va bufar. Va bufar amb totes les seves forces un vent molt fort i... no va passar res. No va poder tirar la casa abaix. Ho va intentar una vegada. I va bufar una altra vegada. I una tercera vegada. Però cap totxo es va moure. Cansat, el llop va pensar en una altra forma d'entrar a la casa. Va veure la xemeneia i va començar a pujar per la paret fins arribar-hi. El porquet gran va veure per la finestra el que estava passant i va córrer a encendre la llar de foc. A sobre del foc va posar una olla amb aigua. Al poc temps, l'aigua estava bullint. El llop finalment va arribar a la xemeneia i es va colar pel forat. Va saltar cap a l'interior, sense saber que hi havia una olla enorme d'aigua bullint. El llop es va submergir en el moment que l'aigua començava a bullir. "'Ahhhhh!! Em cremo!! Em cremo! Traieu-me d'aquí, salveu-me!". Finalment, els tres porquets es van abraçar amb molta alegria.