Moltes gràcies pel video, una altra anècdota, l'altre dia estava parlant en català amb el propietari d'una botiga i van entrar dos nois d'uns 30 anys i sense entrar en comentaris que puguin semblar racistes no feien pinta de parlar català ni de saber-se explicar massa bé en qualsevol idioma. Mentre jo parlava amb el propietari em vaig girar i vaig fer-li un comentari en català a un dels nois i em va respondre en català, el dependent que coneixia el noi li va dir tot sorprès des de quan parles català i ell va respondre des de que me'l parlen. Tinc MOLT clar que els catalans tenim una gran part de culpa del canvi de llengua. Subscric el que diuen altres comentaris, no passa res per parlar sempre en català, tranquils que ja ens entenen, sóc conserge d'una escola d'un barri castellanoparlant i només he tingut un problema amb una argentina que fa 12 anys que viu a Catalunya, per tant el problema era seu i no meu. Vinga a posar fil a l'agulla que tenim una llengua molt bonica.

Sóc del País Valencià d'un poble xicotet de la Canal de Navarrés on es parla castellà. Vaig aprendre el català a l'escola i l'entenc sense cap problema i poc a poc estic perdent la por de parlar-lo. Gràcies pel vídeo m'anima a parlar més sense complexes.

No és fàcil però cada vegada canvio menys al castellà i ohhh sorpresa! Tampoc passa res. Moltes gràcies.

Sóc anglès. Parlo català i castellà. Ara bé, a Catalunya sempre parlo català i intento convencer els catalans que facin el mateix.

Cayetana Álvarez de Toledo, si entiende y habla catalán, por cordialidad debería e prestarse en catalán, y más si reside en Catalunya. Su negativa es por cuestiones ideológicas.

Un vídeo molt oportú i necessari. Fem like, compartim i comentem perque arribi a els més de 9 milions de catalanoparlants

Soc colombiana i estic totalment d’acord amb el que dius. Em passa sovint que, al súper, al forn o a moltes botigues demano en català però sempre em contesten en castellà per el meu aspecte. Llavors ha d’haver una acceptació per part de catalans natius que gent de qualsevol aspecte parli el seu idioma. Així, entre tots, el fem més fort 💪🏼😊

Molt bon vídeo i molt bona reflexió entorn al posicionament que hem de fer servir per mantindre el Català. Gràcies✊

Soc veneçolà i parlo català i sempre miro de parlar català amb tothom

I felt that. The times I've been to Catalonia as a French speaker I tried to speak Catalan because it's easier it resembles French more that Spanish does but people switched to Spanish (capa 2) (sorry for English I'm still learning Catalan)

Molt bó el video, molt MonthyPhitonià l'exemple de l'Albano a la botiga, Marededéusenyorrrrrr!!! Una vegada més, súper gràcies pels subtítols! (soc sorda de naixement) Mil gràcies per tota la vostra currada! Vaig a compartir el video! Bon cap de setmana a tothom!

Sóc guiri i pel-roig, i m'han passat sovint les situacions que descriues. Però segueixo, i la conversa finalment es fa en català.

Extraordinari document. Moltes gràcies.

Quería contestar a una chica que se llama LAIA però sin querer borré el comentario...gracias LAIA por tus buenas palabras e intenciones...me has hecho empatizar y entender vuestra causa con la lengua, yo tampoco quisiera que desapareciera...esperemos que eso no ocurra. Suerte con todo y gracias

Una persona em parla en castellà i jo li responc en català. Ella m'entén, però continua parlant en castellà. I jo, evidentment, continuo parlant en català. I ves per on, a la tercera vegada la persona que fins aleshores m'estava parlant en castellà canvia de llengua i em parla en català. I a partir d'aquest punt continuem la conversa en català. Doncs aquesta situació l'he viscut moltes i moltes vegades. Perquè és cert que nosaltres podem patir estrès lingüístic, però us asseguro que també és cert que davant d'un catalanoparlant sense complex lingüístic els castellanoparlants també poden patir aquest mateix estrès. Són faves comptades!

És un bon vídeo. Caldria puntualitzar que l'estrés lingüístic no és un transtorn, ni comporta necessàriament ansietat. És una resposta. Hi ha estrés quan les demandes de l'ambient sobrepassen les capacitats de resposta del subjecte. L'explicació detallada es troba al capítol 1 de "Sortir de l'armari lingüístic" (Suay i Sanginés, 2010. Editorial Angle).

Soy Francés y Español (catalán). Tengo familia catalana (mi madre, mis iaios, mis primos,...), lo entiendo todo si me hablan o lo leo pero no logro escribirlo o hablarlo perfectamente. Quizás porque viví la mayoría de mi vida en Francia. Pero creo que también porque cuando vengo en Cataluña y intento hablar catalán, la gente ve que me cuesta y para ayudarme me responde en español... Para mi no es ayudarme ya que necesito practicarlo...

Aquest video es realment interesant! Psique pura i dura ... molt útil.

Gràcies a voltros per sa vostra feina!

Interessant video. Recordo de petita, any

Fantàstic!. Gràcies Octubre

Una anècdota que vaig llegir una vegada i em va encantar. Ho dic de memòria: Guillem d'Efak era un cantant mallorquí de pell negra. Una vegada en una botiga li van parlar en castellà i ell li va dir: - Per què em xerreu foraster si jo us parlo català ? (o mallorquí) I la botiguera li respon: -Ai, perdoni. Em pensava que era negre.

Moltes gràcies, és molt interessant. A mi m'agradaria afegir un argument a favor de no canviar al castellà: per a mi, fer-ho és una manca de respecte envers la persona que m'escolta. Dit d'una altra manera: jo li parlo en català perquè crec que aquesta persona s'ho mereix, es mereix tenir l'oportunitat d'escoltar-lo i facilitar-li'n l'aprenentatge i que s'hi familiaritzi.

gràcies pel video

Sou imprescindibles!❤

Vull felicitar als autors d'aquest vídeo. Llevat d'algunes puntualitzacions em sembla que pot ser un material molt útil per a ajudar als parlants minorats a viure més bé en la seua llengua i, de pas, a augmentar-ne l'ús social. Tot i això, les explicacions i materials que se m'atribueixen forman part del corpus teòric i didàctic que hem generat junt amb en Ferran Suay, des de l'any 2003. No en sóc pas l'única autora.

Felicitats pel video. Voldria afegir un parell d'aspectes que m'agradaria que afegíssiu d'alguna manera al video: - Quan parlem en espanyol a una persona, li estem impedint que aprengui català. Si parla espanyol i vol fer el pas a parlar català, com s'atrevirà mai si li parlem en espanyol nosaltres? La bona educació està en parlar en català. - Parlar en català a una persona que parla en espanyol és una manera de dir-li que, si vol, ell també pot ser un dels nostres. Parlar en espanyol no vol dir que no se senti català, però parlar-li en català és una eina magnífica d'integració. Si li parlem en espanyol, quina oportunitat li donem d'integrar-se al nostre grup? No és mala educació? Un altre cop la bona educació està en parlar en català.

Bon vídeo ! Compartim-lo massivament !

Gràcies per aquest vídeo

Molt oportú el vídeo tenim que parlar tots la nostra llengua que es el.catala i ha qui no l' agradi que si posi fulles.

Sóc de Perú i la meva llengua materna no és el castellà: és el quítxua, visc a catalunya i em sento més còmoda parlant en català. "No em canviïn la llengua si us plau, sinó no aprendrè mai"

Molt ben explicat! Els catalano-parlants hem de tenir menys complexos i ésser més ferms. Gràcies Marta i Albano!

No se trata de sumisión ni de mala educación, se trata de comunicación entre personas, yo soy madrileño y respeto vuestra lengua, si viviera y trabajara en Cataluña pondría mi mejor voluntad en aprenderla, lo mismo que haría en Galicia, Euskadi o Inglaterra, pero debéis entender que si voy de visita, como ya lo hice a Barcelona en 1981, lo lógico es que por favor me contestéis en castellano, mi familiar al que visité sí que debía haber aprendido vuestra lengua ya que llevaba más de 2 décadas residiendo en Barcelona, no creo que fuera tan difícil poniendo un mínimo interés, es bueno comunicarse y respetarse.Saludos.

Jo parlo totes dues, si la persona em demana amb respecte canviar al castellà, ho faré.

Gràcies!

La meva llengua materna es el castellà però soc catalana i parlo català quasi al mateix nivell. Entenc que es frustrant per un catalanoparlant haver d’estar canviant d’idioma però em sembla excesiu tallar la conversa quan algú et diu que no t’entén i pots canviar d’idioma. Les persones que he conegut en aquesta situació eren inmigrants de Llatinoamèrica que porten poc temps aquí i entenc que deu ser difícil, encara que et parlin a poc a poc. Si fins i tot els costa entendre expressions i vocabulari en castellà d’aquí. Però ja dic que soc castellanoparlant i em costa posar-me al lloc, la veritat.

Albano molt bé gràcies per una mica de humor 😂😂..que jo no sóc una persona que calla i molts me fan bullir la sang... Comparteixo amb els meus amics...👏👏🙏🙏

Enhorabona Octuvre per aquests videos sobre l'us de la llengua catalana, són molt necessaris missatges com aquests

Molt bé el vídeo. He de dir però, que la "tercera capa" l'he viscuda jo mateix amb una llengua tan important com és l'alemany; em trobava a Alemanya fent un curs per aprendre aquesta llengua, i la situació que descrius entre una persona alemanya i francesa la vaig viure jo molts cops; la gent veia que no parlava massa bé i que tenia un accent evidentment estranger, i se m'adreçaven directament en anglès, que com se suposa parlo força millor que l'alemany. Amb això vull dir que no són només les llengües minoritzades com la catalana, sinó que la globalització afecta totes les llengües. Nosaltres evidentment tenim molt més "camí" fet que llengües nacionals com l'alemany, però arribarà un moment en que el món parlarà anglès, i prou. Potser en aquest país no ho veiem perquè el nivell de l'educació pública és tan baix que els nanos acaben l'ESO sense ser capaços de tenir una conversa en anglès de nivell intermedi, però el món en general va en aquesta direcció. Sobretot països avançats com Alemanya, i altres. Als països nòrdics la gent parlen un anglès perfecte, hi ha persones que han anat a Noruega per aprendre anglès, sembla surrealista però és ben real.

Hola, bona nit Jo sempre parlo català, fins i tot, quan viatjo, sigui a Espanya, a Alemanya, a França, o a Hungria, també parlo català, i si no m'entenen, sempre penso que és el seu problema

Molt bon video, interessant per reflexionar i posar a prova noves conductes! Puntualitzar que, com a valencià catalanoparlant, em senc un poc exclòs al escoltar el teu discurs, ja que et tanques a Catalunya en compte de als països o territoris catalanoparlants.

Gràcies a vosaltres

Jo intento parlar català per norma independent de la persona amb qui parlo però si et sens incòmoda i fins i tot culpable. Ara bé, si entro en un rest. I la persona amb qui em dirigeixo abans de que digui dos paraules ja em diu que en castellà, com em va passar, els hi dic que vaig a un altre lloc on m'entenguin i surto de l'establiment.

Molt cert...gràcies per fer el vídeo

Una cosa es el carrer, amistats, etc. i l'altre molt diferent es tenir un NEGOCI. Si sóc part interessada i el potencial comprador parla una altra llengua, castellà, anglès, francès, etc... i la se parlar, ho faig. De la mateixa manera que prefereixo que m'atenguin en català quan sóc JO el client.

Lo mismo nos pasa en Galiza. Con el agravante de que el Gallego es la lengua de los pobres y los rojos; no como el catalán.

Aquesta incomoditat dura poc temps, després et satisfà veure els resultats del mantinc.

Per què som una Colonia....Fàstic

Soc inmigrant, soc bereber del Rif. Me he fixat que cuan parlo catala amb els catalans hem contesten en castella. Perque???

Molt bon video

Sóc nascuda a la Argentina i parlo Català, Italià i Castellà... però sempre parlo Català, i no entenc perquè la gent cambia el Català per Castellà i això és per educació? Educació és el que ha de tenir la persona que ha vingut a Catalunya...i si no com fan a els altres països europeus? Com sempre excelente vídeo!!!👍👏👏(P.S: Molts altres que fá anys que estàn a Catalunya i no parlen català per què no volen!!)

Quan jo estava aprenent francès, tenia molts problemes per a poder mantenir una conversa en francès a França, és més, ara que parlo perfectament francès i Italià encara pateixo aquests problemes. Ahir mateix vaig tornar de l'Alguer, on vaig conèixer un noi llombard que per cordialitat tractava de parlar-me anglès tot i que, insisteixo, parlo perfectament l'italià. Ara per ara el que aprenc és romanès i neerlandès, i els parlants de totes dues llengües canvien a l'anglès sense pensar-s'ho en tot tipus de situacions. Fan malamanent? No ho crec. Fan bé? Tampoc ho crec: fan el que fan, i el que fan és normal quan es tracta de facilitar l'intercanvi d'idees, que al cap i a la fi per això parlem, a més de per tancar-nos en una identitat hermètica i paranoica que necessita crear nomenclatures per a suposades malalties i trastorns que no són altra cosa que el simple sentit comú posat en pràctica: si hi ha una llengua que tots dos parlem, ¿per què no parlar-la? Si a Catalunya algú es nega a aprendre català, aquest és el seu problema, ja que mai no aconseguirà adaptar-se completament a tot el que la societat de Catalunya pot oferir-li, i el mateix diria si es negués a aprendre castellà: no és el meu problema, i conec casos. Durant molts anys he treballat la intercomprensió lingüística en llengües romàniques tant com a aprenent, com a investigador i com a professor. Fins i tot he ensenyat català a europeus, americans, asiàtics i africans. Si algú pensa que parlar una llengua romànica fa assequible comprendre instantàniament el català, no és més que un nacionalista ignorant i catalanocèntric, perquè això no és així. La comparació lingüística entre català i castellà sembla molt evident quan parles català i castellà, però quan no és així, pot ser problemàtica, i ho dic com a lingüista i com a professor de català, i no només passa amb el català: quan viatjava per l'Alguer amb la meva amiga brasilera, no entenia com ella era incapaç de comunicar-se i fer-se entendre amb els italians (en anglès tampoc era possible). Acabaven comunicant-se amb gestos quan jo no hi era. Sé que la distància entre el portuguès i l'italià és major que la del català pel que fa a l'italià, però per a mi sembla evident la comparació entre portuguès i Italià, perquè parlo totes dues llengües; tanmateix, no exigeixo que els altres sentin aquesta familiaritat que jo sento, i, de fet, sé del cas d'un argentí que portava poc temps a Catalunya i demanava que un grup d'una assignatura universitària en castellà es fes en castellà, i, quan li digueren que eren llengües molt semblants, que s'aguantés, ell es va passar al portuguès, llengua que dominava i que és més propera al castellà que no pas el català. Sabeu quin va ser el resultat? La incomprensió per part dels catalanoparlants... Per tant, no, no és una manca de voluntat. Esteu en el vostre dret a fer de la catalana una cultura tancada i desagradable, pero a mi no m'ho trobareu. Aquesta croada no acabarà bé, i ja se n'estan notant els efectes. Si voleu, podem fer de la societat catalana una societat gestual, com la relació de la brasilera amb els italians, però jo m'estimaria més fer-la una societat cordial i que parla com a mínim dues llengües molt interessants d'aprendre. Del contrari, els catalanoparlants només aconseguiran aïllar-se en el seu petit paradís monolingüe.

No vivo en España y no hablo ni entiendo el catalán. Hace 5 años tuve que viajar desde Sudamérica a Vich. Renté un coche en el aeropuerto de Barcelona y al llegar a Vich me perdí. Habia una policia de tránsito en un cruce de calles. Le pedí que me indicara como llegar al lugar que procuraba. Me dio una larga indicación en catalán. Le hice saber que no le entendía y le pedí que me hablara en castellano. Siguió hablándome en catalán por lo que finalmente la dejé y pedi ayuda a los vecinos que me la dieron con mucha amabilidad en castellano. Me alojé en un hotel en el centro de la ciudad. Dejé el coche en la calle, en un aparcadero por hora. Al dia siguiente sali del hotel para dirijirme al coche, eran las 9 hs. cuando terminaba el parking gratuito. Llegué a las 9.02 hs. Veo que la misma policia del dia anterior me estaba colocando un cepo en la rueda delantera. En un castellano más puro que el que se habla en Valladolid me dice que para sacar el cepo debo pagar una multa de 6 euros. Después de pagarla le dije que si me hubiera explicado como llegar en la misma lengua con la que me explicó como pagar la multa me hubiera ahorrado muchos problemas y me hubiera llevado mejor recuerdo de Vich. Catalanes, les pido que sean sensatos, el castellano es una lengua de relación entre los catalanes y no solo con el resto de España sino con los hispanohablantes de América como el inglés lo es con el resto del mundo. Los intentos de suprimir el catalán por parte de los gobiernos de Madrid (no sólo de Franco) son repudiables pero dejó en los catalanes el bilingüismo, un activo importante para relacionarse fácilmente con nosotros. Lo vivido en Vich fue un dislate vergonzoso. Amo a Cataluña, amo a los catalanes, tengo sangre catalana en mis venas pero esto me produjo enojo y tristeza solo salvado por la extrema amabilidad del pueblo catalán.

Molt d'acord amb el vídeo. Una pregunta: per què el títol és Octuvre.?

👏👏👏

Jo fa anys que li parlo català a tothom.

Les llengües enriqueixen la persona, identifiquen el poble i t'identifiquen històricament. Per això, la ignorància de moltes persones al perdre la llengua i ser assimilada per una altre, perden l'identitat. Moltes gràcies per la vostra feina.

Genial

Excel·lent.

He nascut a Catalunya. He crescut a L,Hospitalet de Llobregat. No hem convalidant el català apress durant els meus estudis. Tot i que siempre han sigut en catala desde 1984. El motiu ha sigut perqué he nascut dos anys abans del 1972. Vaig viure amb un grup d,amics catalans de llengua materna i mai vaig aconseguir que hem parlesin en català. Sempre que es dirigien a mi en castella, hem feien sentir malament perqué automaticament canciaben, nomes amb mi, al castella. I tots parlaven en català. Aixo hem fa sentir també malament. Sempre que hem demanen si en català o castellà, contesto que sempre en català encare que jo parlo en castella en algún moment. Es important que defensem el catala i lo millor es parlar-ho sempre. No entenc a més perqué sha exclòs la gent nascuda als 70 per convalidar el nivel de català. Aquí mai vaig ser catalana, no mès cuan anaba fora de Catalunya era "la catalana" però aquí mai hem van Fer sentir-ho.

No hay complicación, las dos lenguas son cooficiales, cada uno elige la que quiera, los que prestan un servicio público, tienen la obligación de acomodarse a quien se lo pida. Lo privado puede hacer lo que quiera y el que prefiere castellano tiene la libertad de ir a ese comercio o no. Debido a esta norma, se consiguió la autonomía en Cataluña. Se pudieron haber negado a su aceptación, hubiera habido autonomía? No sabemos , como tampoco sabremos lo que hubiera pasado. Soy castellano que vive en Cataluña y lo que yo observó no coincide con lo que dices. Vas al médico a tu atuntamiento a cualquier servicio público y todo está en catalán, tenis derecho, pero también tendría que estar en castellano, también tenemos derecho

Molt d'acord! Però per mi, entre la '3a i 4a capes' que descriu, hi fa falta un comentari també a tenir en compte, perquè és fruit d'un malentès molt freqüent. Entre els interlocutors de la '3a capa' que tenen dificultat en parlar en català, quan això dificulta molt la comunicació, o els de la '4a capa' que, davant d'algú que no cedeix i els manté el català (una reacció per a ells molt infreqüent), demanen que se'ls parli en castellà, perquè entenen el català però no el parlen, sovint passa que interpreten que se'ls vol forçar a parlar en català! Ni els passa pel cap la possibilitat de mantenir una conversa bilingüe, en català i castellà alhora. Perquè, com que l'habitual és que el catalanoparlant es passi d'immediat al castellà, mai els ho proposen i els resulta molt estrany. Quan s'interpreta que aquesta és la dificultat i si convé agilitzar la comunicació, una vegada confirmat que s'entén el català (94,4% de residents l'entén!), el millor és acordar que cadascú parli en la seva llengua. Que així tothom s'expressarà i es farà entendre millor, en pla d'igualtat i exercirà el dret a parlar la pròpia llengua.

Ja fa anys que no hi canvio mai al castellà, en cap etapa. Faigc el mateix que qualsevol altre persona em faria a mi a qualsevol país del món i no em sento gens ni mica maleducada. Massa anys de submissió xutada a les venes, cal fermesa i constància! A qui no li agradi que s’hi posi fulles!

Hem de fer militancia q no s hauria de dir aixi de la nostra llengua. Hem de normalitzar aquesta situacio. Moltes gracies pel video molt util.

El sistema de traducción de you tube no está activado para este video... Que raro.

Un vídeo molt encertat. Tot ell. Només vull fer una puntualització respecte els comentaris sobre què faria un francès en situació similar. És la meva experiència: jo parlo un francès que s'entén, no és ni molt menys perfecte. En general, quan sóc a França, em feliciten. Peró, algunes persones, quan veuen que no el parlo tan perfecte com ells consideren que hauria de fer, és passen a l'anglès, llengua que conec molt poquet. D'altres em mostren menyspreu i fan comentaris que no són gens agradables, tenint en compte que jo els comprenc perfectament. He d'afegir que no és la majoria. La part del centre al sud, molts em parlen en castellà

Allò de les capes 1,2 i 3em passa constantment. Es un fàstic per mi.

Tal cual. Infelizmente no tengo vocabulario para hablar catalán con fluided; pero lo entiendo, gracias al Polonia.

Sóc xilè i mai he viscut ni estat a Catalunya, però puc entendre quan el llegeixo o escolto.

El trbo fantastic aquest video. La clau es la simplicitat, i els arguments clars i quan mes senzills isimples millor. Per aixô, si cap millorar-los, quan mes sintètic i mes curt i clar sigui el missatge i el video mes facilitat de que penetri i s,escampi el missatge, i el receptor s,el faci seu.

Jo he sigut testimoni d'una situació encara més absurda: estar conversant perfectament en català amb una persona immigrada a Catalunya i que un tercer (catalanoparlant) s'introdueixi a la conversa en castellà en veure el seu aspecte estranger. O la situació en la que jo i una amiga immigrada parlem ambdós en català i que en la mateixa conversa un tercer que és catalanoparlant es dirigeixi a mi en català i en castellà a l'altra, canviant d'idioma constantment per mantenir la llengua del primer contacte (encara que ja en faci gairebé 10 anys). Un dia no me'n vaig poder estar més i li vaig preguntar per què ho feia, em va respondre que li costava canviar al català amb aquesta persona després de tant de temps. La meva conclusió és que es tracta d'una subjugació mental molt bèstia.

Està bé però potser no cal complicar-ho tant. Sols cal entendre que som al nostre país, on ens vénen a trepitjar (ja fa quatre segles d'aquesta broma) i tenim la llengua a les últimes. Això es resol senzillament deixant de fer servir el castellà, per sempre. Si tenim un parent que sempre hi hem parlat en castellà, o un pacient que no enten prou el català, o visitem l'Argentina, o fem import/export amb Mèxic, cap problema amb fer servir el castellà. Però a la resta de situacions del dia a dia, per exemple responent a estrangers de pas o residents al país (inclosos jutges i uniformats espanyols) no hem de fer servir mai més el castellà. Feu fora la llengua castellana de les vostres vides. Això si de debó voleu salver la llengua catalana. Ja és l'única opció.

Meu sentimento é que esse tipo de video reforça uma disputa falsa. Não ha duas ou três opções, só ha uma. A correta. Quando ele pergunta a Caetana sobre a língua, qual é a intenção da pergunta? Colocá-la em uma saia justa? Comunicar a mais pessoas? Somente aos catalães? Entao, sabendo a intenção do entrevistador, só existe uma resposta correta. Converso com catalães que não mudam ao catalão, até eu perguntar por alguma palavra. E se é uma conferência onde o palestrante não tem uma boa pronunciação, entendo 30 ou 40%. Quanto mais se lute contra a submissão linguística, mais haverá submissão. Somente se pode supera-la valorizando a língua, respeitando-a e utilizando o bom senso, mais que força. Em realidade a única força que é forte, é a paz da certeza, não a perseverança da luta.

Per cert, em declaro culpable de fer el pas al castellá, normalment. Tret que acabi la conversa quan me n'adono de "quin pal van". Perdoneu la llargària del meu comentari

A mi m'arribat a passar que em parlen català, no entenc alguna cosa, canvian al castellà i malgrat que segueixo en català, l'altre persona segueix en castellà

Soc uruguaià i parlo català, mai he pugut entendte quina neurona els hi falta als castellano parlants que fa 50 anys que viuen a Catalunya i no parlen català.

Admirose un portugués, al ver q en la tierna infancia, todos los niños en Francia supieran hablar francés, arte díabolico es dijo torciendo el mostacho .Un Hidalgo en Portugal llega a viejo y lo habla mal y aquí lo parla un muchacho. Un problema vell per temps nous

La meua muller és asiàtica, i clar, tothom li parla en castellà. Ella sap més el català, però... La meua filla, que sa mare és brasilera, les persones majors del poble se li adrecen en... castellà i la seua llengua és la nostra.

D'això q us explicaré fa poc em sembla... Quatre amics van a fer un refresc, el demanen en català i el cambrer què els hi contesta " en castellano" els amics ho parlen i li demanen en castellà, I quan ho tenen a la taula, diría q omplen els gots, s'aixequen i se'n van... bo oi? 🤣🤣🤣👍👏👍👏

Jo només el faig servir amb amistats que tinc a Mèxic, aquí no. Si una persona que viu aquí desde fa 15 o 20 anys, dedueixo que ja l'entén, i sinó ja s'espavilara, a mi em van educar en la cultura de l'esforç. Però ara si que sóc més rígid i inflexible, veient la actitud que tenen cert sector, amb mi ho tenen molt cru.

En un món on falta temps, és fa difícil fer el desitjable.

Gràcies Octuvre!!!

El problema de todo esto, son aquellos que usan la lengua como arma política, cuando se supone que la lengua es una herramienta para entenderse. El castellano es también la lengua de los catalanes.

Primerament disculpeu les meues errades a l'hora d'escriure. M'ha agradat el video i l'aproximació a la sensibilitat que teniu algunes persones. A més, ho compartiré però, com docent i persona nascuda a Alacant, amb molta objecció i és que no s'hauria de generar material fora de la moral i "aixó que está be" si la pretensió es ensenyar a l'ignorant. Potser l'objetiu es un altre "ocult". L'exemple: L'entrevista a la ràdio es capciosa des del primer segon. Aquest material inclòs chirría ("grinyola" segons el traductor). El missatge final es, si mes no, desastrós. No sigueu massa. On hi ha solució, hi ha camí cívic, fàcil, simple i evolución. On es busquen els problemes hi ha esforç perdut, contradicció, foment de l'odi (quan no existeix la reflexió ni el cervell) i involució. Com dic, compartix el video pero amb les meues reserves i, sobretot, perquè la gent del meu voltant jutgi el missatge.

és curiós perquè a girona nosaltres parlem el català a (quasi) tothom... aquests hàbits que dieu em sonen més a la zona metropolitana de barcelona...

Mantenim el català fins que ens diguin que no ens entenen. Si fem això ja haurem guanyat molt

Per cert, Gemma Sanginés és basca, no valenciana.

A mi em va sorprendre molt quan era jove i em vaig deixar els cabells llargs veure com gent catalana de tota la vida em parlava directament en castellà, com volent dir que els cabells llargs fan de 'quinqui' i per tant havia de ser castellà... Amb 53 anys encara em passa de vegades.

Per distingir una autèntica petició d'una exigència camuflada o imposició, cal observar l'actitud de l'interlocutor quan no s'accedeix a la seva petició, si emet judicis o crítiques o bé mostra empatia amb respecte a les nostres necessitats (Comunicació NoViolenta, Marshall B. Rosenberg).

La situació i la realitat política tenen molt de pes. No és el mateix fer una lleialtat lingüística ara, que en un país independent o, si més no, amb una situació sociopolítica i lingüística diferent de l'estat espanyol (tal com passa en altres països amb diverses llengües i que se'n respecten). No és aquest cas ací. Expressar-se en català fins a les últimes conseqüències, si topes amb alguna força de l'estat o en altres situacions, sabem què suposa. Així doncs, polítics, legislatius, representants i d'altres, canvieu la situació política dels territoris de parla catalana o, almenys, la de l'estat espanyol lingüísticament i social. L'exemple comença pels de dalt i és incongruent demanar una lleialtat lingüística al 100 % quan després ja sabem qui ho pagarà (el ciutadà, com sempre).

quanta raó

Tens tota la raó. Jo miro de mantindre'm en català però ho tenim marcat a foc!

L’últim viatge que he fet ha sigut a Praga. I allà, al aeroport, el dia de tornada, la policia no em va deixar passar unes tisores que havia comprat per la meva filla. Els vaig insultar, com ja he dit, en català. I saps què va passar? Doncs que llavors van fer un petit esforç i em van entendre, amb les conseqüències que això va comportar.

Molt d'acord. El tema és que normalment aquest conflicte d'interacció d'ambdues llengües es dona en l'àmbit laboral i aquí hi entren en joc molts altres factors a tenir en compte. Si ets client pots quedar-te sense servei i marxar emprenyat. Si ets venedor pots perdre el client i et pot caure una amonestació. En tot cas no s'han de perdre mai les bones maneres. El pas 1 i 2 és factible els demés passos són més delicats i has de saber molt bé com fer-los anar.

Jo sempre parlo en català quan em parlen en castellà i la majoria m'entenen i molts canvien al català

Penso que seguint aquest consells no aconseguirem deixar de tenir estrés lingüístic, mes aviat en tindrem més, pero potser aconseguirem que la llengua no desaparegui i els nostres fills deixin de petir aquest tipus d'estrés!

Sóc brasiler. Vaig fer un doctorat a la UB... Portugués, castellá i per suposat, el volgut català

Jo ja no em passo al castellà en les 4 primeres etapes, les 2 últimes ja em costen una mica més, però a vegades també les compleixo. I a vegades també hi ha un altre tema, si l'altre està per damunt teu és molt més fàcil que et canviïs al castellà, em va passar amb l'examinador de conduir, que em vaig passar al castellà o en algun altre cas que no recordo. Però en el 95% dels cops no em canvio mai.

I'm a native English speaker, but I also speak French and Spanish (that's why I can understand easily 99% of this video). I think you are actually being rude if you know Spanish, but refuse to switch to it. If I meet a Spanish speaker I would be rude if I continue speaking in English, when I know Spanish and I can help by using our common language. The problem of Catalan language is not that you are being coerced into switching to Spanish. The problem is almost all Catalan speakers are also Spanish speakers.

Esta interesante el video aunque la conclusion es demasiado inflexible. Para entender este video o comprar pan no hay problema, pero si usas un léxico más variado, la comunicación es imposible. Habiendo vivido en una zona con muchos ingleses/extranjeros no entiendo la conclusion de no cambiar incondicionalmente. Entiendo que puede ser peliagudo al ser tan similares pero conversaciones propiamente dichas siempre llega un punto en el que si uno no se siente cómodo lo dice. La decision siempre esta en el que conoce las dos lenguas y si te encuentras repetidamente con esa otra person de la misma manera expresas tu incomodidad y vas alternando mantenerte siempre a pesar de que el otro se sienta incomodo crea una tension innecesaria y si solo va a ser esa conversación puntualmente puedes hacerte el loco y hablar en otro idioma. El video peca de extender la parte verde y hace asunciones como que estas hablando por primera vez con alguien, ese no suele ser el caso. El estrés se crea cuando eres pasivo y no expresas tu propia incomodidad al hablar castellano o al mantenerte aun sabiendo que el otro esta incomodo.