Viatgem als orígens de la llegenda de Sant Jordi. Va ser Jordi una persona real? Realment es va quedar amb la princesa? Què simbolitza exactament el drac? Investiguem el mite amb experts i amb l’anàlisi de les principals obres d’art que, al llarg dels segles, l’han retratat a ell, al drac i a la princesa, que són molt diferents segons l'època.
Durant el seu mandat, l’any 303 dC, l’emperador romà Dioclecià (284-305 dC) es va proposar dur a terme una important reforma a l’imperi: un decret de persecució dels cristians. Però els seus plans van topar amb la figura d’un tribú i sodat d’origen, probablement, d’Àsia Menor, anomenat Jordi. El tribú Jordi havia estat educat per la seva mare en el cristianisme i es va revelar contra el decret de Dioclecià. Aleshores, l’emperador el va fer capturar. A la presó va ser torturat fins a la mort.
Tot i que les fonts antigues descriuen el ciutadà romà Jordi com un cavaller guerrer, no hi ha cap dada concreta que verifiqui que va ser-ho.
La primera llegenda de Sant Jordi es remunta al segle III dC, a partir de la mort del tribú romà Jordi, i narra els martiris i la mort del sant. A partir del segle X, aquesta llegenda es barreja amb la del drac. En aquesta nova narració, Sant Jordi mata el drac i salva les ciutats de Silca i Silene, a l’actual Líbia. Com és conegut, la llegenda explica que el drac demanava el sacrifici d’una donzella cada dia per satisfer la seva fam. El dia que li va tocar a la princesa, Sant Jordi passava per la ciutat i es va enfrontar al drac per impedir-ho.
La llegenda de Sant Jordi es va anar enfortint al llarg de l’edat mitjana. Tant és així que apareix a la compilació de vides de sants anomenada ‘Llegenda àurea’, de Iacopo da Varazze. Aquesta narració és la que s’utilitzarà a partir d’aleshores com a model biogràfic de Sant Jordi a la pintura de la baixa edat mitjana i el renaixement.
Però la llegenda de Sant Jordi també té variants laiques. A molts contes infantils, la història està despullada d’elements religiosos. En aquestes històries, la princesa és alliberada i els dos protagonistes acaben junts per la resta de les seves vides.
Les primeres representacions iconogràfiques de Sant Jordi daten del segle IX i es van trobar a l’Àsia Menor. Posteriorment, s’ha representat en multitud d’ocasions. Però, en el transcurs del temps, cada cop que s’ha tornat a representar, s’ha mirat d’actualitzar-ne la figura. Sant Jordi ha estat representat amb cabells rossos simbol de puresa; la princesa, dins una cova, una metàfora de l’úter, i el drac posseeix una cua llarga, possible interpretació freudiana del fal·lus masculí.
El claustre de la Catedral de Barcelona serveix per entendre l’evolució de la representació de Sant Jordi al llarg del temps. Un cavaller medieval corona els arcs, mentre que un Sant Jordi del segle XIX, modernista, nu i fràgil, engalana la font. La font, lloc de reflexió dels temples, està protagonitzada per Sant Jordi.
Sant Jordi, el drac i la representació de la llegenda presideixen els indrets més emblemàtics de Barcelona, com el de la façana del carrer del Paradís, de la Casa Amatller, la Casa de les Punxes, l’entrada de la Diputació o l’interior del Palau del Lloctinent. El Sant Jordi de Llimona de l’Ajuntament és una bella msotra d’un Sant Jordi més humà, menys guerrer. Llimona també en va fer un altre, instal·lat a Montjuïc, que baixa del cavall després de matar el drac.
La princesa o donzella simbolitza, a la llegenda de Sant Jordi, la fe cristiana. Està representada per una dona de gran bellesa que fa el paper d’objecte preciós o premi i tresor del cavaller. Aquest aspecte romàntic des d’una visió masclista de la llegenda va inspirar els artistes prerafaelites, per exemple.
Però Sant Jordi és un personatge cast, dedicat únicament a Crist i renuncia a la princesa. Això la fa desaparèixer definitivament del relat.
La llegenda de Sant Jordi té dues parts. La més coneguda i celebrada és el combat del cavaller amb el drac per salvar la princesa i la ciutat. Però n’hi ha una altra de més desconeguda: la del martiri i la mort del sant.
Després de matar el drac, Sant Jordi no es va quedar amb la princesa i va seguir el seu camí a la recerca de noves aventures. Aquest camí el va dur cap al martiri i la mort. El cavaller va patir tota mena de tortures abans de morir decapitat per una espasa.
Subscriu-te al canal de KZfaq de betevé: goo.gl/WzArN1
Segueix betevé a:
Instagram: goo.gl/rkU4S2
Twitter: goo.gl/HdKjiy
Facebook: goo.gl/rpKwYv
Web: goo.gl/zBrEhq