Es doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment és professor titular. Tot i que se'l continua recordant pel seu passat polític com a membre molt destacat de la dreta espanyola al costat de Manuel Fraga, Jorge Verstrynge ens explica que desde llavors ha fet un llarg viatge ideològic que ara el situa al costat dels plantejaments d'esquerra més progressistes.
Ens diu que els polítics actualment són una emanació dels bancs, i que s'han venut, literalment, però ens recorda que no existeix cap altra legitimitat del poder que no sigui la legitimitat del poble.
Sobre Catalunya diu que si els catalans volen accedir a la independència, no hi ha ningú que els ho pugui impedir.
"Els catalans en aquests moments s'enfronten al nacionalisme castellà, no al nacionalisme espanyol. Recordo que Fraga Iribarne deia respecte a Catalunya: "Sólo Madrid hace los reyes, y eso es tierra conquistada". Si els catalans volen accedir a la independència, no hi ha ningú que els ho pugui impedir".
"En què volen convertir la història d'Espanya? Enviar els tancs a l'Ebre cada 30 anys? Però si penso en el que veig i sento a Madrid, us demano: No ens deixeu sols amb tot això! Espanya sense Catalunya s'enfonsa".
"Una Catalunya independent entraria a la UE sense cap dubte, amb euro o sense euro. Catalunya és Europa, i tota la zona que va des del País Basc fins a la desembocadura de l'Ebre és on hi va haver la primera arribada d'indoeuropeus. Per dir-ho d'alguna manera, va ser "europea" abans que la resta d'Espanya".
"Tant de bo que Catalunya no marxi, però si ho vol fer, hi té tot el dret".
"Pel que fa a un referèndum a Catalunya, crec que la Constitució es pot reinterpretar i que es farà. La legitimitat està per damunt de la llei. Per tant, si el poble català pren una decisió, serà legítima".
"Hi ha membres del govern del PP que han cobrat sobres amb diners. Haurien de dimitir per vergonya. Jo he defensat persones que creia que no n'havien cobrat i després ha resultat que sí. Ara no posaria la mà al foc per ningú. El tresorer d'un partit és només una peça petiteta d'un engranatge molt superior".
"He fet un llarg viatge per una autopista en què jo era l'únic que anava de la dreta a l'esquerra, mentre que per l'altre carril tots feien el trajecte contrari. Vaig arribar a la conclusió que no podia continuar sent políticament de dreta i econòmicament i socialment d'esquerra".