Ni podemos ni Independencia. Ganará el PP en las generales apoyado por C's y eso os jode eh?

Al contrario , ojalá gane el PP y C´s ganen las elecciones estatales , así seguro que la DUI está asegurada y la desobediencia civil también porque no habrá margen para negociar nada . Que gane el PP es garantía de que la independencia será realidad

+zhiae Alos I si tornés l'Asnar, ja fins i tot l'Iceta se'ns faria independentista... :D De debò, com poden encara a aquestes alçades no veure que, més que marxar nosaltres, ens estan fent fora..? o_O

+Marc B. Estic d´acord amb tu Marc, són ells els ens han marcat el camí cap a la indepedència . Jo que he estat independentista des de què tinc consciència política , si m´arriben a dir que passaria això no m´ho haguès cregut mai . Si guanyem les eleccions i a més en vots serà molt difícil ja d´aturar perquè l unica via que tindria Espanya per aturar-ho seria permetre el referèndum , però això ho veig de ciència ficció tan per part del PSOE com PP i C´S .La clau crec que és que s´ha trencat la confiança amb l´estat , i un cop prens consciència és molt difícil de revertir , necessitarien molta voluntat política cosa que no veig per enlloc ; Al final tampoc demanem res de l´altre món , simplement tenir un estat que defensi els nostres interessos i ser responsables de les nostres decisions directamente sense cap intermediari; no és en contra de ningú aquest procés sinó a favor de tots els ciutadans de Catalunya , independentment de l´origen de cadascú ,com en el meu cas que és castellà .

El vent de la tramuntana.

una bufa es lo que sou

+SnArT HAHAHHAHA

+Miguel Angel Castellanos Si te quejas de ellos luego no te quejes de que hablen mal de tu ideologia

+Miguel Angel Castellanos caca?

+Dave jajajajaja muy buena, estoy harto de estos favoritismos a los immigrantes

correcto en todo, lo único que el mensaje de NODO era de dictadura, y el de Cataluña de democrácia. Por lo tanto, quien es el que se parece mas al franquismo, unas personas que piden votar por su libertad de expresión o un gobierno que no deja poner las urnas a las calles como lo hacen los países democráticos de europa? ll*ll

Joan Massagués​ a nivel de propaganda cuentacuentos igualito, que es lo que comento. Lo que tú comentas es un debate legal. Argumentos hay a favor y en contra de un referéndum independentista. Argumentos legales, que son los que importan, no los sentimentales (que llenan el anuncio)

VISCA

+henhaooahneh Si juzgas una sociedad tan compleja como la catalana, por un anuncio electoral, mal vamos. Y ya que estamos, en Cataluña por lo menos hay ilusión hacia un proyecto político, a montar algo desde 0 lo mejor que sepamos y por supuesto hacerlo entre todos. El proceso va de esto, de hacer las cosas bien.

+Puig19 o eso os cuentan. Siguen siendo politicos. Y no creo que ni un 3% mejores que en el resto de España

Santiago Rilo Por lo menos tenemos un proyecto.

+Santiago Rilo Creerse ciegamente lo que cuentan (los medios, los políticos, quien sea) sin contrastar es algo muy español; aquí, en cambio, preferimos informarnos por nosotros mismos (muy fácil en esta época superconectada). No tenemos acceso solo a nuestros medios y a las declaraciones de nuestros políticos, si no también a los vuestros (que, francamente, convencen a más independentistas indecisos que los de aquí) y a los internacionales. Podemos comparar las declaraciones de vuestros políticos (y de los nuestros) según si están hablando aquí o en España... y el cambio de discurso (por parte de los vuestros, los nuestros dicen lo mismo en todas partes, excepto por el cambio de idioma) es para marearse. Naturalmente vosotros también podríais informaros y contrastar, pero preferís no arriesgaros a descubrir que vuestra visión del mundo es incorrecta, hasta que os dais de narices contra la cruda realidad que os habíais negado a ver, y solo os queda lamentaros. Aunque claro, todo tiene sus positivos; cuando os pasó lo mismo con Cuba, Filipinas, Puerto Rico y Guam del trauma resultante os salió la generación del 98... o sea que quien sabe, quizá dentro de unos años en las clases de literatura estudiéis la generación del 16 (o del 17, a mucho estirar)...

+Josep Maria Climent Ferré Para todos no. Si fuese para todos no plantearíais la independencia, sino derribar todas las fronteras.

+Manuel Gonzalo Però de quines fronteres parles, si som al tractat de Schengen..? o_O

+Marc B. Poblet Eres un cachondo mental Marc. Un saludo.

+Manuel Gonzalo Potser soc un catxondo mental, però almenys tinc clar que Schengen (el tractat que permet viatjar per la UE sense passaport i sense fronteres) és un dels molts que conformen la Unió Europea però que en son relativament independents, incloent, per exemple, els estats de l'EFTA (que no son membres de la UE) però no, per posar un altre exemple, el Regne Unit... i que, mal que li pesi a Espanya, a diferència de la UE pròpiament dita no inclou cap mecanisme per vetar-hi l'entrada. (Encara que, mentre Espanya no ens reconegui la independència, i a menys que ens vingui a casa a confiscar-nos els passaports i DNIs... o que Espanya surti de la UE, els catalans seguirem podent moure'ns per l'àrea Schengen com qualsevol altre ciutadà europeu independentment de si Catalunya s'hi afegeix o no, ja que segons Espanya seguirem sent ciutadans espanyols...).

Marc B. Poblet El gato, el sombrerero, el Jawerwoki o como se escriba, la reina de corazones y el conejo.

+Ricardo Villena Totalment d'acord, que visqui, i per molts anys... però que visqui també Catalunya, lliure i amb igualtat de condicions, que segur que podem aconseguir molt més treballant plegats des de la igualtat del que mai hem pogut com a amos i esclaus. :)

Marc B. Poblet en español artista...

+Ricardo Villena Cap problema, sigui servit: _Totalmente de acuerdo, que viva, y por muchos años... pero que viva también Cataluña, libre y en igualdad de condiciones, que seguro que podemos conseguir mucho más trabajando juntos desde la igualdad de lo que nunca hemos podido como amos y esclavos. :)_ I, perquè no sigui dit... _I completely agree, let it live, and for a very long time... but let also live Catalonia, free and on equal footing, for we can surely achieve much more working together in equality than we've ever been able to as masters and slaves. :)_

+Ricardo Villena Per cert, segons vosaltres no hauria de ser tan espanyol el català (o l'euskera, o el gallec, o l'asturià, o l'aragonès, o el bable, o...) com el castellà? A veure si us aclariu, que a vegades costa d'entendre-us... ;) I, per si de cas... _Por cierto, ¿según vosotros no debería ser tan español el catalán (o el euskera, o el gallego, o el asturiano, o el aragonés, o el bable, o...) como el castellano?_ _A ver si os aclaráis, que a veces cuesta entenderos... ;)_

+guillerdn Cap problema, bon vent i barca nova (o globus, en aquest cas...), aneu tant amunt com vulgueu... però nosaltres anem baixant aquí, si no us fa res (i si us fa res també), que preferim fer la nostra pròpia via. :)

+Marc B. Poblet Ben dit Marc! Espanya amunt, però ben amunt que no molesti. Visca Catalunya lliure!!!

+guillerdn deixa de plorar

ARRIBA!!!!

Hola abaix!!!

+antoni abat Jo també estic molt orgullós de la gent d`aquest país meu. Però, ¿ també et sents idetificat amb els seus dirigents tan corruptes ?.

La veritat és que estic orgullós del meu poble dels seus representants d´uns si d´altres gens. Però espero que el 27 poguem governar-nos i canviar-ho tot. No sé si ho pi

+Mariano Martínez Sempre tens la opció de la CUP, que estan lliures de qualsevol sospita de corrupció (encara que espera't, que m'hi jugo el que vulguis que abans del 27 els del Mundo s'inventen alguna cosa per intentar emmerdar-los)...

+antoni abat Junts, molt junts, sempre junts. Visca Catalunya lliure!!!

Mariano també té p opció CUP molt vàlida ara jo a jxs veig gent independent, ERC, socialistes

+Jorge alarcón Si España hubiese tenido tu actitud ahora no estariamos así. Pero si ahora quieren dialogar, que sepan que han llegado tarde. ¡Besos desde Catalunya!

+Diego Lushinger A mí me recuerda más a los de Endesa

+Santiago Rilo som-hi!!!! //*//

Jonathan Valentí lliure de separatas x favor

+GodThot La famosa "indivisibilitat" d'Espanya... Trípoli, 1523, Malta, Alger, i Baixa Navarra, 1530, Cazaza (a l'actual Marroc), 1532, Honaine (Algèria), 1535, Barbados, 1536, Monastir, i Sussa (Tunísia), 1650, Mahdia (Tunísia), 1653, Bejaïa, 1555, Bizerta, 1573, Tunis, 1574, Brunei, 1578, Nagasaki (al Japó), 1587, Illes Salomó, 1595, protectorat sobre Cambodja, 1599, Vanuatu, 1606, Bermudes, 1609, Mehdya (Marroc), 1619, Dominica, 1627, Saint Christopher i Nevis (Saint Kitts and Nevis), 1629, Tortuga, 1630, Antigua i Barbuda, i l'Illa de Montserrat, 1632, Curaçao, 1634, Martinica, Guadalupe, i Saint-Barthélemy (a les Antilles), 1635, Bonaire, i Aruba, 1636, Ceilan (actual Sri Lanka), 1639, Portugal, incloent territoris a Moçambic, Somàlia, Madeira, Angola, Casablanca, Mazagan, Guinea Bissau, Tànger, Cap Verd, São Tomé i Príncipe, les Açores, Tristan da Cunha, Macau (a la Xina), Malaca (a Malàisia), Tanegashima (al Japó), Goa, Angediva, Bombai, Cananor, Kochi, Daman, Diu, Kollam, Salsette, i Thoothukudi (a la Índia), Chittagong (a Bangla Desh), Masqat (actual Oman), Qeshm (actual Iran), Diego Garcia, Timor Oriental, Indoxina, i l'Arxipèlag Malai, 1640, Nord de Taiwan, 1642, Illa de Sant Martí, i Illa de Tortola (a les actuals Illes Verges Britàniques), 1648, Anguila, i Grenada, 1650, Saint Lucia, 1654, Jamaica, 1655, Illes Caiman, 1660, Papua occidental, i les regions de Nabire i Yapen Waropen i territoris de Ternate i Tidore, a Indonèsia, i una part de l’illa de Borneu, 1663, Bahames, 1670, resta de les Illes Verges, 1672, el Franc Comptat, 1678, Illes Turks i Caicos, 1680, el Charolais, 1684, Terç occidental de La Ispaniola / Haití / Santo Domingo (actualment Haití), 1697, territoris de la casa Habsburg: Àustria, Hongria i Bohèmia (avui República Xeca, Àustria, Hongria, parts d’Eslovàquia i Alemanya), 1700, Gibraltar, 1704, ducat de Milà (Milanesat), 1706, Països Baixos (actualment Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos, així com alguns territoris de l’actual nord de França, com Artois, Ardenes, Mosel·la, i Nord - Pas de Calais, així com part occidental d'Alemanya com Bitburg-Prüm), 1711, Regne de Nàpols, actual sud d’Itàlia, juntament amb els Presidis Toscans, i les illes de Sicília i Sardenya, 1713, Tahití, 1775, ciutat d’Orà (Argèlia), 1791 (també l'havien perdut entre el 1708 i el 1732), Mers el-Kebir (Algèria), 1792 (també perdut entre 1708 i 1732), Nutka (actualment els estats d'Oregon, Idaho, Montana, i Washington, als EUA, a més del sud-oest de la Colúmbia Britànica (Canadà), el territori del Yukon, i l'actual estat d'Alaska als EUA), 1794, Trinitat i Tobago, 1797, Belice, 1798, Louisiana (actualment els estats de Louisiana, Arkansas, Missouri, Oklahoma, Kansas, Nebraska, Dakota del Sud, Dakota del Nord, Wyoming, Montana, Idaho, Minnesota i Iowa, i part dels estats de Colorado, Texas, i Nou Mèxic, als EUA), 1800, Riu de la Plata (actualment Argentina, Paraguai, Uruguai, i part de Brasil, així com les Illes Malvines), 1810, Mèxic (actualment Mèxic i els estats de Califòrnia, Nevada, Utah, Arizona, Nou Mèxic, Texas, i part dels estats de Wyoming, Colorado, Kansas i Oklahoma, als EUA), i Veneçuela (també independent entre 1810 i 1811), 1813, Xile, i Illa de Pasqua, 1818 (també l'havíen perdut entre el 1810 i el 1814), Colòmbia, 1819, Equador i Illes Galápagos, 1820, Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Hondures, Costa Rica, Panamà, Florida, que també havíen perdut entre 1763 i 1784, les Califòrnies (actuals estats de Califòrnia, als EUA, i Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sud, a Mèxic) , la resta de La Ispaniola / Haití / Santo Domingo (actualment república Dominicana), que també havíen perdut entre 1795 i 1809, i la resta de l'actual territori mexicà i de Texas i Nou Mèxic, 1821, Arxipèlag de San Andrés y Providencia, 1822 (també l'havíen perdut entre 1670 i 1786), Bolívia, 1825, Illes Marshall i Gilbert (Carolines Orientals), 1885, Cuba, Puerto Rico, Illes Filipines, Marianes, Carolines, i Palaos, Guam, Sabah (actual estat de Malàsia), i diversos assentaments a l’illa de Nova Guinea (avui dividida entre Malàisia i Papúa Nova Guinea), 1898, protectorat del Marroc, 1956, Cap Juby (al Marroc), 1958, Guinea Equatorial, 1968 (també l'havíen perdut entre 1780 i 1843), Ifni (Marroc), 1969 (també l'havíen perdut entre el 1644 i el 1930), i, si no me n'he deixat cap (a banda de la Catalunya i el País Basc del nord, 1659, que no eren seus per regalar-los), Sàhara Occidental, 1976... i, com bé dius, espera't, que en venim més. ;)

+Marc B. Poblet joder! que orgullo!! que grande es la historia de España y su imperio! gracias por recordarlo!En cambio hay otros que se inventan la historia y dicen que Roma no era nada hasta que llegaron los catalanes xDD

+DCDVassili Si, muy grande.... ERA muy grande, però us quedareu al nucli i prou: Castella. Això si... amb AVES per tot arreu. AH... i buits a sobre...

+DCDVassili Um... tenint en compte que la llavor del que esdevindrà Catalunya la planta Carlemany el 795, més de tres segles després de la caiguda de l'imperi romà d'occident... no m'acaba de quadrar, això que expliques de Roma; tens algun enllaç, per verificar que no ho estiguis entenent malament..? :) En tot cas, vosaltres seguiu-vos enorgullint de la gran quantitat d'estats i territoris que han deixat de ser espanyols al llarg dels segles, seguiu, que al final us acabareu quedant només amb Castella (i ves que no se us acabi independitzant fins i tot Madrid, a aquest pas)...

+GodThot Ja que menciones els _AVEs_... precisament per tirar trens buits a enlloc (bé, a les residències d'estiueig dels dirigents de torn) el 1866 varen tenir una de les 13 o 14 fallides que porten en els últims cinc segles... i de les que sembla que no son capaços d'aprendre'n res, repetint ara el mateix amb els _AVEs_ (acompanyats de nova fallida)... i mentrestant nosaltres intentant connectar les zones industrials amb l'estat en contra, igual que ara amb el corredor mediterrani... i encara n'hi ha que ens demanen paciència i que esperem que Espanya canviï... :/

CALLA XARNEGO

+Borx Lopez CiU ja fa dies que no existeix... i, a diferència del PP, CDC (i en Mas) s'ha adaptat als canvis en la manera de pensar de la ciutadania (veure el PSC per tenir una idea de què passa amb els partits que no s'adapten). Abans del 2010 encara hi havia una majoria de catalans que, com en Mas, tenien esperances de poder-nos entendre amb Espanya. Amb la destrucció de l'estatut (ja extremadament retallat) que havíem consensuat i referendat, i amb tots els atacs i portes tancades que han vingut després, Espanya ha tret la bena dels ulls a la majoria d'aquests catalans que encara somniaven poder ser catalans i espanyols a l'hora. Com en Mas, la majoria dels qui votarem sí el dia 27 probablement no ho faran per sentiment. Ho faran perquè és l'única via de futur que Espanya ens ha deixat.

Per a més detall; hi ha l'independentisme de sentiment, de fa dècades, el del pi de les tres branques, el dels qui ens havíem de conformar amb veure com ERC treia una dotzena de diputats. Hi ha l'independentisme pragmàtic, informat, que va fer números, que va veure els constants atacs d'Espanya força abans del 2010, que va veure com Espanya preferia perjudicar-se a ella mateixa abans que beneficiar Catalunya (millor que grans empreses passin a mans estrangeres que catalanes, millor no fer el corredor mediterrani si ha de passar per Catalunya, millor fer l'AVE Madrid-Sevilla que València-Barcelona-França...), que va veure els boicots als productes catalans, l'odi a Catalunya i a la nostra cultura, que va mirar als altres països petits del nostre entorn i va veure com i per què funcionaven millor, que es va fer independentista perquè, racionalment, és el camí que garanteix un millor futur per nosaltres i pels nostres fills; però aquests dos independentismes junts, malauradament, encara no convencien una majoria suficient, la majoria de catalans, pactistes com som, com hem estat sempre, encara confiaven, contra tota evidència, que Espanya podria ser racional, podria valorar la seva enorme riquesa i diversitat cultural, podria ser un país on conviure i progressar plegats. Però, finalment, gràcies al desengany d'aquests catalans que encara confiaven en Espanya, hi ha l'independentisme de necessitat. L'independentisme desesperat, de subsistència. L'independentisme que veu que l'únic futur de la nostra cultura, dels nostres fills i néts, passa per tenir un estat propi (la única manera, malauradament, de no tenir un estat en constant lluita autodestructiva contra els seus propis ciutadans). L'independentisme dels qui han vist com cremaven els ponts que, amb gran esforç, havien intentat bastir; dels qui, vinguts i acollits a Catalunya cercant una vida millor, tot i sentint-se espanyols veuen com Espanya els ataca i maltracta per la seva condició adquirida de catalans. L'independentisme dels qui volen poder deixar de ser independentistes i poder-se centrar en les qüestions importants, que Espanya, mentre tingui l'excusa de Catalunya com a causa de tots els mals, seguirà amagant sota l'estora. L'independentisme il·lusionat, finalment, per l'aventura de poder crear un nou estat que no lluiti contra ell mateix i contra els seus propis ciutadans, un nou estat on els seus fills i néts puguin tenir el futur que es mereixen i que, amb tants anys d'esforç i de lluita ja ens hauríem d'haver guanyat. I és amb la unió d'aquests independentismes, amb el seny i la rauxa que tant ens caracteritzen, amb la tristesa de no haver pogut trobar un camí plegats (i potser encara l'esperança de poder trobar-lo, en condició d'iguals, més endavant) però amb la il·lusió de, finalment, tenir una via de futur, que el dia 27 Catalunya decidirà democràticament i pacífica, finalment, ser lliure.

+Marc B. Poblet espero que consigais la independencia para que dejeis de vivir del victimismo

+Santiago Rilo Ànims, que amb la independència almenys es solucionarà el _"problema catalán"_ i us podreu centrar en resoldre els problemes espanyols... ;)

+Marc B. Poblet vosotros si que tendreis "problema catalan" para rato, empeñados a salir de europa para volver a entrar, eso quiero yo verlo. Y te recuerdo que el "problema español" tambien es cosa tuya pues no en vano llevamos conviviendo 500 años

+Daniel Medina Cap problema, sempre pots votar la CUP, que també és vot pel SÍ i que ningú racional pot sospitar que tingui cap afiliació amb en Mas (més enllà de coincidir en la necessitat urgent d'un estat independent per Catalunya). :) (Ara, un estat nou es fa amb tots, coincideixin amb les nostres idees o no; fins i tot amb en Mas, fins i tot amb el PSC, amb C's, o amb el PPC, perquè, ens agradi o no, hi ha catalans que els voten, i que seran tan ciutadans del nou estat que fem, i tenen tan dret a contribuir-hi - democràticament - , com el més independentista; quan sigui l'hora de redactar la constitució del nou estat tingues per segur que, governi Junts pel Sí o governi la CUP, tots hi tindran la porta oberta per participar-hi, encara que desgraciadament és probable que alguns prefereixin no creuar-la; la democràcia o permet participar tothom o no és democràcia).

Pero no lo ves? si en el propio título te dejan bien clarito que esto es una película.

+Jaime Granados Cadenas En Mas que quan entre un milió i un milió i mig de catalans vàrem sortir al carrer el 10 de juliol del 2010 en protesta per la destrucció de l'estatut que havíem aprovat democràticament (fins i tot després que en Mas, precisament, en pactés per lliure una retallada inicial) bo i clamant "Som una nació. Nosaltres decidim", seguia pensant en el peix al cove i intentant negociar un "pacte fiscal" aigualit? En Mas que quan l'onze de setembre del 2012 entre un milió i mig i dos milions de catalans vàrem omplir el passeig de gràcia cridant "Catalunya, nou estat d'Europa", el primer que va fer va ser apressar-se a anar a la Moncloa a pidolar a Rajoy un pacte fiscal (ni tan sols concert econòmic com el basc!) que servís per impedir que l'independentisme s'inflés encara més? En Mas que només després d'aquesta enèsima negativa al més mínim diàleg per part d'un president espanyol va fer l'únic que, racionalment, podia fer si no volia que el seu partit s'enfonsés i desaparegués (només cal veure el PSC per saber què passa quan un partit ignora la voluntat dels seus votants) i es va passar al bàndol independentista (com molts dels qui votarem SÍ d'aquí quinze dies, ja sigui a JxS o a la CUP i que fins i tot fins llavors encara somniàvem en poder conviure dins Espanya)... i encara amb qualificacions, i buscant sempre terceres vies i alternatives (sempre, sempre negades, atacades, insultades, escarnides per Espanya, pels seus governants, pels seus polítics de tot color, pels seus "intel·lectuals", pels seus mitjans, pels seus ciutadans; com qualsevol altra proposta que surti de Catalunya o d'Euskadi)..? Curiosa manera d'enganyar-nos, francament (i, si som tan fàcils d'enganyar, com és que els governants espanyols no son capaços de fer el mateix i enganyar-nos - o desenganyar-nos - per fer-nos creure que viurem millor dins Espanya..? o és que en Mas és potser el millor mentider del món..? si és així és estrany que cap agència de publicitat li hagi fet encara una oferta que no hagi pogut rebutjar...)...

Señor poblet no sea cobarde y tenga usted lo q hay q tener para responderme en la lengua de su país y el mio.

+Jaime Granados Cadenas en la llengua del meu país ja t'he contestat, però si tant et costa entendre una altra llengua romànica (que sovint no teniu escrúpols a titllar de dialecte de la vostra), i tanta por et fa intentar-la aprendre, cap problema, que ja t'ho tradueixo perquè, en les teves limitacions, ho puguis entendre: _¿Mas que cuando entre un millón y un millón y medio de catalanes salimos a la calle el 10 de julio del 2010 en protesta por la destrucción del estatuto que habíamos aprobado democráticamente (incluso después que Mas, precisamente, pactase por libre un recorte inicial al mismo) clamando_ "Som una nació. Nosaltres decidim" _("Somos una nación. Nosotros decidimos"), seguía pensando en el_ "peix al cove" _(expresión de difícil traducción, referida a la costumbre de los gobiernos catalanes de pactar pragmáticamente lo poco que permitieran los respectivos gobiernos españoles) e intentando negociar un "pacto fiscal" descafeinado?_ _¿Mas que cuando el once de septiembre del 2012 entre un millón y medio y dos millones de catalanes llenamos el Paseo de Gràcia gritando_ "Catalunya, nou estat d'Europa" _("Cataluña, nuevo estado de Europa"), lo primero que hizo fue correr a ir a la Moncloa a mendigar a Rajoy un pacto fiscal (ni siquiera un concierto económico como el vasco!) que sirviese para impedir que el independentismo se hinchara aún más?_ _¿Mas que solo después de esta enésima negativa al más mínimo diálogo por parte de un presidente español hizo lo único que, racionalmente, podía hacer si no quería que su partido se hundiese y desapareciese (solo hay que ver el PSC para saber que pasa cuando un partido ignora la voluntad de sus votantes) y se pasó al bando independentista (como muchos de los que votaremos SÍ en quince días, ya sea a JxS o a la CUP, y que incluso hasta entonces aún soñábamos con poder convivir dentro de España)... y aún con calificaciones, y buscando siempre terceras vías y alternativas (siempre, siempre negadas, atacadas, insultadas, hechas objeto de burla por España, por sus gobernantes, por sus políticos de todo color, por sus "intelectuales", por sus medios, por sus ciudadanos; como cualquier otra propuesta que salga de Cataluña o de Euskadi)..?_ _Curiosa manera de engañarnos, francamente (y, si somos tan fáciles de engañar, ¿como es que los gobernantes españoles no son capaces de hacer lo mismo y engañarnos - o desengañarnos - para hacernos creer que viviremos mejor dentro de España..? ¿o es que Mas es quizás el mejor mentiroso del mundo..? si es así es extraño que ninguna agencia de publicidad le haya hecho aún una oferta que no haya podido rechazar...)..._ Apa, a veure si així ho entens. :)

+andresmoisesjua La resta de països catalans (terme cultural, no polític) fareu el que vulgueu, només faltaria. Si, quan us sembli, decidiu venir amb nosaltres, us rebrem amb els braços oberts; si decidiu seguir com esteu o anar en qualsevol altre camí, us desitjarem tota la sort del món, i ja sabreu on trobar-nos per qualsevol cosa que us calgui. Seria d'un cinisme i d'una hipocresia colossals demanar el dret a decidir per nosaltres i després negar-lo als altres (i el mateix va per l'Aran; si un dia decideixen marxar per la seva banda i reconstruir Occitània sempre tindran la porta oberta i tota l'ajuda que els calgui). Una altra qüestió és la possibilitat d'oferir la doble nacionalitat catalana a aquells ciutadans de la resta de països catalans que la vulguin; això no perjudicaria ni obligaria ningú a res, i no seríem el primer estat amb un àmbit cultural supranacional que ofereix aquesta possibilitat als qui comparteixen la seva cultura fora de les seves fronteres.

Marc B. Poblet Així hauria de ser, i crec que el tema d'una possible dobla nacionalitat és una molt bona idea, ens donaria l'opció de poder triar. Però és que n'hi ha uns quants que per força volen que naltros també siguem part del procès d'independència, quan en realitat ni tan sols s'ha plantejat aquesta qüestió a les illes balears. Nosaltres també us desitgem el millor futur possible, tant de bo tot vagi bé i puguem parlar d'uns lligams encara més forts entre Catalunya i les Illes Balears, sempre respectant la identitat cultural pròpia de cadascú.

+andresmoisesjua I també hi ha alguns curts de gambals que diuen que volen la independència per Catalunya però la negarien a l'Aran, ves, de gamarussos n'hi ha a tot arreu... però, per sort, son minoria, no et preocupis. :) (També hi ha el tema dels sentiments, i del romanticisme, i tot això, i com que nosaltres estem il·lusionadíssims amb la possibilitat de ser lliures també ens faria il·lusió que ho fóssiu la resta dels qui compartiu amb nosaltres arrels i cultura... però de seguida s'imposa el seny i la obvietat de que la llibertat, precisament, implica que el vostre futur és decisió vostra i de ningú més, i que el màxim que podem fer nosaltres és demostrar-vos que totes les portes son obertes si un està disposat a creuar-les, i deixar que escolliu vosaltres quines voleu creuar i quines no.) :)

+andresmoisesjua Per cert, parlant de països catalans i tal... no sé si esteu al cas del _"debat"_ (si se'n pot dir així quan una part ni escolta ni debat) sobre la reforma de l'estatut valencià que s'està fent aquests dies al Congrés espanyol (per tenir un finançament proporcional a la població)... de 350 escons només 70 d'ocupats. La resta fent campana (per què els paguem els sous, doncs, els ciutadans!?). Incloent tots els membres del govern espanyol, i el secretari general del PSOE. Sembla que, a banda de les arrels i la cultura els països catalans (i Euskadi, recordem Ibarretxe) tenim una altra cosa en comú: el menyspreu més absolut per part de l'estat espanyol. :/

+Marc B. Poblet La veritat és que no hi estava al corrent, però els polítics en general són uns poca vergonya, ja siguin de Catalunya, les Illes Balears o Madrid. No crec que canviant d'estat ens desfarem dels polítics que s'aprofiten del poble. Jo la veritat estic més amoïnat pel gran control que té Mallorca a les altres illes. Sóc d'Eivissa i Mallorca per naltros és com Madrid per valtros. No és més que un altre govern centralista...

+OLMO HEREDIA - COUNTERTENOR Y ESTE REACCIONARIO CON PINTA HOMOFOBO NOS VIENE A DAR LECCIONES jajajaja de echo no sale ninguna pareja hetero morreandose y en una escena se ve claramente los dos tios dandose la mano y caminando, pero nene si la mejor mierda que tienes por decir es esto...tomate el colacao y a la camita ale! perdon si sale una pareja hetero dandose un pico! y te diria mas es mucho mas explicita la escena morreandose de los gays precisamente por eso la hacen sutil PALETO!

Viva España. Cataluña jamás será independiente. Decidle al ejército que queréis independencia jajajajaja

+OLMO HEREDIA - COUNTERTENOR _"Cuba nunca será independiente"_ - Antonio Cánovas del Castillo, President del Consell de Ministres d'Espanya, 21 de novembre del 1896. I, en ple segle XXI, i dins la UE, i la ONU, anar amenaçant amb accions militars (estil Espartero: _"a Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada 50 años"_) és molt... _democràtic_, sí senyor. Transició exemplar i tal. I encara us estranyeu que vulguem marxar... :( En fi, vosaltres seguiu negant l'evidència i fent com si aquí no passés res (us ha funcionat molt bé l'estratègia aquesta cada cop que heu perdut un tros de l'imperi on mai es pon el Sol, oi..?), que nosaltres seguirem treballant i avançant pel futur del nostre país i dels nostres fills.

+Laura cst creume cuan te dic que l'odi no l'ha creat Espanya, ni el poble espanyol. L' han creat la oligarquia catalanista en cataluña (espanya ens furta) y la oligarquia espanyolista es en la resta de territoris (catalunya es españa una grande y libre). Allò que millor sap fer la dreta es inventarse un enemic exterior per a reunir als seus votans i hem sap mal que vos enganyen y caigau en les seues tretes. Sobirania es elegir sobre tot i l'unic camí per a conseguir que la ciutadania de tots els territoris obtinga la soberania es fer un procés constituyent de la constitució espanyola. Sense reconstruir espanya ni catalunya ni ningú tindrá sobirania. En el camí cap a la sobirania estem juns tota Espanya, y si els Catalans entreu en carres sense eixida pot ser ens arastreu a tots cap a ningún lloc. Els latinoamericans feren una guerra per a independitzar-se d'Espanya pero cuan acabá la guerra tornaren a ser esclaus de la oligarquia autoctona.

+scorpiusKAKA La culpa la tiene el gobierno español. Si se les hubiera dejado votar en su dichoso referéndum, hubiese salido seguramente el no a la independencia. Es la misma situación que con un niño pequeño, cuando más se le niegue el poder hacer algo como ir a jugar con sus amigos, más rebelde se volverá . Por favor, no compares las atrocidades que se llevaron a cabo en la segunda guerra mundial con el movimiento que está ocurriendo en Cataluña. Cuando estuve por Cataluña, la gran mayoría de catalanes no me miraban mal por ser de otra cultura, ser físicamente distinto a ellos (soy muy blanco y ojos claros) y hablar otro idioma diferente al suyo, en mi caso el inglés. Opino que tal comparación esta muy fuera de lugar. España debería empezar a comprender que las necesidades de una comunidad y otra no son las mismas. Por mucho que se empeñe el gobierno en centralizarlo todo, acabará por ser un fracaso. Lo único que de verdad detesto de todo este asunto es que se incluya a las islas baleares y la comunidad valenciana en su posible futuro país. Visc a les illes balears, no som i mai serem catalans per més que vulgueu. És veritat que compartim una llengua i una cultura molt similar, però això no significa que hi hàgem de compartir els mateixos gustos i encara menys les idees polítiques. Salut i força. Atentamente, un inglés de las islas baleares.

+andresmoisesjua La resta de països catalans (terme cultural, no polític) fareu el que vulgueu, només faltaria. Si, quan us sembli, decidiu venir amb nosaltres, us rebrem amb els braços oberts; si decidiu seguir com esteu o anar en qualsevol altre camí, us desitjarem tota la sort del món, i ja sabreu on trobar-nos per qualsevol cosa que us calgui. Seria d'un cinisme i d'una hipocresia colossals demanar el dret a decidir per nosaltres i després negar-lo als altres (i el mateix va per l'Aran; si un dia decideixen marxar per la seva banda i reconstruir Occitània sempre tindran la porta oberta i tota l'ajuda que els calgui). Una altra qüestió és la possibilitat d'oferir la doble nacionalitat catalana a aquells ciutadans de la resta de països catalans que la vulguin; això no perjudicaria ni obligaria ningú a res, i no seríem el primer estat amb un àmbit cultural supranacional que ofereix aquesta possibilitat als qui comparteixen la seva cultura fora de les seves fronteres.