“IV Jornades d’aproximació a la nostra història”
Es tancaven aquestes IV Jornades amb la projecció del documental “Amado Granell, el valencià que va alliberar París”, que es va esdevenir al Saló d’Actes de la Casa de Cultura divendres 24 de novembre.
El castellut David Pérez Durà, professor d’Història, va presentar el periodista Juli Esteve, director del documental, que va fer una introducció interesantíssima d’aquest treball que ha estat emés dues vegades per À Punt (nosaltres el vam projectar amb l’autorització d’À Punt Mèdia).
Les aventures d’Amado Granell i la seua companyia, la Nueve, són memorables, apassionants (si açò és possible en un context tan cru i deshumanitzat com són les guerres). Nascut a Borriana l’any 1998, Amado Granell es va allistar voluntàriament per anar a lluitar a la guerra del Marroc o del Riff. Tenia vint-i-tres anys i va romandre huit mesos al front fins que el van fer tornar. Anys més tard, va combatre en la Guerra Civil, en l’exèrcit republicà, participant en batalles tan decisives com la de l’Ebre, la defensa de Madrid i en el front de Castelló. Va ser un dels milers de republicans que un Stranbrook de gom a gom va portar fins a Algèria. Allà va estar uns anys vivint en camps de concentració. A finals del 1942 s’allistà en l’exèrcit dels aliats, que estava reconquerint el nord d’Àfrica front a l’Alemanya nazi. La seua companyia, la Neuve, formada per antics combatents republicans, entrà a formar part de la divisió del general francés Leclerc. Aquesta va passar del Magreb a Anglaterra i va participar en el cruent i decisiu desembarcament de Normandia (225.000 morts aliats en dos mesos i mig que durà la batalla). Sortosament, quan desembarcà la divisió del general Leclerc trobà pocs obstacles i marxà sense problemes fins a Ecouché, on la Nueve va ser decisiva per imposar-se als alemanys que defensaven la ciutat. La divisió baixa al sud i des d’allà emprén la marxa cap a París sense trobar a penes obstacles. La Nueve era la punta de llança de la divisió Leclerc, la seua avantguarda, i sempre davant de la Nueve trobem un heroic Amado Granell. És per això que van ser els republicans de la Nueve els primers a entrar a París i alliberar-la. Els alemanys es van rendir perquè es pensaven que havia entrat a París tota la divisió Leclerc, quan eren només els de la Nueve els qui havien entrat. Els carrers de París per on passaven estaven plens de gent que clamava de goig i d’alegria en veure’s alliberada dels nazis. La multitud aclamava els llibertadors, l’eufòria era inenarrable. A la matinada hagueren de curar Amado Granell perquè hores abans, quan entraven a la ciutat, una jove li havia mossegat l’orella de tanta alegria.
Més tard es produí la desfilada per la victòria als Camps Elisis, i els encarregats de protegir el seguici encapçalat pel general De Gaulle no van ser altres que els de la Nueve, i al capdavant un Amado Granell que conduïa un Opel Tatra descapotable que semblava tret d’un desguàs.
La Nueve va participar més tard en la conquista d’Alsàcia i Lorena. Amado Granell havia complit ja els 46 anys i decideix tornar-se’n. Abans va fer realitat el somni i la promesa de llavar-se les mans i la cara al riu Rhin al seu pas per Estrasburg. En aquesta campanya, especialment en la batalla dels Vosgues, la Nueve va patir moltes baixes i van quedar només setze republicans espanyols. Va ser també la Nueve l’encarregada d’assaltar el Niu de l’Àguila, el xalet que tenia Hitler als Alps.
Acabada la Segona Guerra Mundial l’any 1945, Amado Granell va viure uns anys a París i després pogué establir-se a Santander. Més tard va obrir una botiga d’electrodomèstics a Alacant. L’any 1972, quan tenia 74 anys, mentre conduïa per la nacional entre Sueca i Sollana, va xocar contra un camió. L’autòpsia revelà que havia patit un infart.
Durant els anys posterior a la guerra, tant la Nueve com Amado Granell van gaudir de certa fama i reconeixement. Amb el temps passaren a l’oblit. Els darrers anys s’ha recuperat la seua memòria gràcies a llibres com La Nueve, los espanyoles que liberaron París, d’Evelyn Mesquida; a la biografia Amado Granell, el valenciano que liberó París, de Cyril García; a la novel·la de Basilio Trilles El espanyol de la foto de París; al llibre de còmic Los surcos del azar, de Paco Roca; i a una pel·lícula de Daniel Hernández.
Acabat el documental, el seu director, Juli Esteve, va contestar les preguntes del públic assistent.