Cresta Salenques-Tempestades:
En lloc de fer la sortida en dos dies com és habitual, decidim fer la ruta en una jornada, deixant el material de bivac i anar més lleugers. Així, arranquem a les 5:00 de la Besurta seguint el GR11 direcció als Aigualluts i seguir cap al Coll de Barrancs. Aquest tram resulta una mica perdedor a causa de la falta de llum i que les marques es perden a trams. Un cop al coll ja veiem el Coll de Salenques així que seguim en cerca seua entre el mar de blocs. Quan ja estem propers, decidim cercar la cresta una mica més a la dreta per estalviar alguns metres d'expedició. L'aproximació ens ha costat unes 3h (50min més dels desitjats) però ja estem a la cresta, comença la diversió!
El primer cim amb el qual xoquem és la Forca Estasen (3028 m), un cim sense dificultats que superem amb alguna grimpadeta. Ara ja veiem el pròxim objectiu, la Torre de Salenques (3111 m), a la qual ens aproximem caminant amb tendència a la dreta seguint unes fites fins a trobar la primera escalada del dia, on ja ens equipem i encordem.
1- Trobem una paret blanca i fissurada molt senzilla amb algun clau i es pot protegir amb gran quantitat de friends. L'escalem amb tendència a la dreta fins que trobem una espècie de reunió amb una corda que ens ajuda a descendir 2m fins a una canal. Aquí voregem cap a la dreta i veiem la "segona" escalada del dia.
2- Ascendim aquest tram sense més dificultat en ensamble fins a una reunió entre La Torre de Salenques i el Primer Ressalt de Salenques. El tram més complicat potser és la sortida, després resulta molt senzilla, passets de III.
3- Un cop a la reunió decidim primer escalar La Torre de Salenques per coronar tots els 3000 de la cresta. Així, encarem l'escalada que resulta prou senzilleta, la qual la protegim en un parell de bagues. Al cim de la Torre hi ha una reunió per muntar un ràpel i tornar al punt d'inici.
4- Coronat el segon cim del dia comencem l'escalada al Primer Ressalt de Salenques (3127 m), un llarg d'uns 30m amb una primera secció molt senzilla fins a una reunió intermèdia (dos claus al llarg i una a la repisa on es pot muntar la reunió) i una segona part amb dues opcions: tirar per l'esquerra i pujar per una fissura, o recte per un passet més finet de V protegit amb dos claus. Decidim anar pel recte, ja que portàvem els gats (únic moment de la cresta en el que els vam usar).
Uns metres més avant del 3r cim del dia muntem un ràpel per tornar a baixar a la cresta i ens desencordem, ja que el tram és més senzill. Encarem camí cap al Segon Ressalt de Salenques (3148 m), al qual accedim vorejant-lo una mica per la dreta i pugem a una espècie de collet, fem uns metre atràs per veure el cim on hi ha una reunió en parabolts i seguim en cerca del Margalida (3241 m). A aquest accedim sense cap dificultat, anat sempre en tendència a l'esquerra i buscant les canals més senzilles per anar ascendint. Un cop dalt, podem observar la cresta dels Russells, el que ja hem fet i el que ens queda fer, portem la meitat! Comença la cresta de Tempestades!
El camí fins al cim Tempestats (3290 m) no té més dificultat, hem de desgrimpar algun trosset fins a arribar al coll i després recuperar altura de la mateixa forma, ho fem tot en lliure i prou àgils buscant sempre el camí més senzill. Un cop superat el cim, ens trobem amb l'última escalada del dia, una paret amb dues opcions, o bé anar recte per un diedre de V o bé anar per la dreta i superar una placa de IV+. Mirem el diedre i veiem que està una mica descompost i decidim tirar per la segona opció, on hi ha un passet protegit per un clau que superem sense cap dificultat plantant-mos al 7è 3000 del dia, la Punta Bretxa de Tempestades (3274m).
D'aquí ja veiem La Maleïda (Aneto) molt propera, tot i que ens queda un descens bastant imponent fins a la Bretxa de Tempestades, a la qual es pot descendir fent un parell de ràpels o desgrimpant amb molt de compte, ja que la roca està molt desgranada. Muntem el primer ràpel, però finalitzem el descens a peu per estalviar temps. Un cop a la bretxa guardem la corda i decidim fer el que ens queda en lliure.
La pujada fins a l'Espatlla d'Aneto (3350m) resulta ser molt llarga, sense grans dificultats, però molt exposada, així a poc a poc anem buscant el camí més senzill fins a presentar-nos al cim. Ja veiem La Maleïda davant, la qual coronem en pocs minuts caminant per la cresta. Ho hem fet, hem completat la cresta de Salenques-Tempestades coronant el Rei del Pirineu al final, la Maleïda (Aneto) (3404m).
Per tornar cap al cotxe, superem el Pas de Mahoma casi sense adonar-nos, i per rematar fem una visita al Punta Oliveras (3298m). La baixada la fem seguint les fites que ens portaran a l'ibon del Salterillo i d'allí en cerca dels Aigualluts, en lloc de La Renculsa, on seguint el GR acabem fent cap altre cop a La Besurta.
Ruta 100% recomanable, ara, s'ha d'anar bé de cap i preparat físicament, ja que surten uns 20km en quasi 2000m de desnivell per terreny tècnic.