Que fort!, en Carles Flavià era un cura que era el meu profe de Religió al col·legi Nelly, i era un còmic net. Després va agafar el bar de la cantonada d'Amigó amb Rector Ubach i així els del cole teníem un religiós que regentava el Bar en els que ens ajuntàvem. Després Carles, va deixar l'hàbit i el trobava a les nits del Zeleste, amb la penya com el Sisa o Gato Perez, des de sempre havia estat un geni especial, una influència "més com a substància grisa" d'un tipus de forma de viure i amb connexió amb la música. No sabia això d'en Carles, i m'emociona, perquè jo anava a ballar al Don Chufo amb la seva pista i el seu blau elèctric marí i plata atmosfèric, i la veritat és que em vaig perdre l'Aleix fen girar la penya i només vaig poder connectar-hi amb el seu esperit ja més tard a l'Apolo. Com a ballarina, per a mi anar a les sessions aquells anys, va ser tota una experiència situacionista on podia performar i connectar a la mateixa vegada amb ritmes i presències sincronitzades amb temps espais paral·lels.

MIL GRÀCIES 🖤 les estrelles mai s'apaguen 💫

Sala Mog por favor! anteriorísima a ésta!