L'ostracisme esportiu que havia patit el Barcelona durant vàries temporades va empènyer el president del club, Agustí Montal, a fer tota mena de gestions per contractar Johan Cruyff, considerat el millor jugador d'Europa del moment. El 1970, Vic Buckingham, el tècnic que havia fet debutar Cruyff a l'Ajax amb 17 anys, va recomanar el seu fitxatge i el Barça fins i tot va arribar a un acord amb el club holandès per 24 milions de pessetes. Però el pacte es va dissoldre davant la negativa de les autoritats esportives a obrir les fronteres a futbolistes estrangers. Aquesta actitud va indignar al president Montal, que va decidir lluitar de valent fins a aconseguir el permís per fitxar jugadors foranis. Els tres principals obstacles que Montal havia de superar eren la Delegació Nacional d'Esports, la Federació Espanyola de Futbol i el president de l'Ajax, Michael van Praag, que era contrari al traspàs de Cruyff. Per tal d'aconseguir el seu objectiu, Montal va començar atacant la Federació amb el tema del frau dels oriünds que militaven a la Lliga, que en la major part del casos havien obtingut la nacionalitat espanyola presentant documentació falsa. Un prestigiós equip d'advocats, encapçalat per Ignasi de Gispert i format per Francesc Segura de Luna, Josep Lluís Vilaseca i Miquel Roca Junyent, va demostrar que dels 30 jugadors que varen investigar només n'hi havia un amb els papers en regla. Això va servir perquè la Federació rectifiqués la seva postura i permetés l'obertura de fronteres.
Però si aquesta barrera havia estat difícil de superar, no ho va ser menys la del president de l'Ajax. Un grup de comerciants d'Amsterdam va garantir a Cruyff que a Holanda cobraria el mateix que li oferia el Barça. Però aquesta oferta no va convèncer gens al jugador, que va amenaçar Van Praag amb retirar-se del futbol si no li permetia anar-se'n a Espanya. L'actitud de Johan va ser fonamental i al cap de pocs mesos es va comprometre amb el Barcelona.
La seva arribada al club va causar una sensació inèdita fins aleshores i fins i tot els seus propis companys varen quedar admirats de la qualitat de Cruyff, tal com va reconèixer posteriorment Sadurní, que no va dubtar en afirmar. 'Amb en Cruyff ens varem tornar encara més bons'. La irrupció de l'holandès a la Lliga fou espectacular. Fins al seu debut, el Barcelona només havia guanyat dos del set partits disputats, però d'ençà que Cruyff es posà la samarreta blaugrana (el 28 d'octubre del 1973 davant el Granada al Camp Nou, 4-0), el Barça va començar una ratxa de 17 victòries i 5 empats
28-10-1973 . Lliga
BARÇA 4 - GRANADA 0
Barça: Sadurni, Rife, Torres, Costas, Juan Carlos, De la Cruz, Juanito, Asensi, Johan Cruyff, Hugo 'Cholo' Sotil, Marcial.
Granada: Izcoa, Toni, Falito, Jaen, Pedro Fernández, Montero Castillo, Porta, Chirri, Quilez, Santi (Cabera 85'), Dueñas (Martin 59').
Gols: Cruyff 2, Marcial 1, Sotil 1
El primer partit amb la samarreta del Barça va ser , però, un amistós contra el Cercle Brugge al Camp Nou
05-09-1973
BARÇA 6 - CERCLE BRUGGE 0
Barça: Sadurní, Rifé, Gallego, De la Cruz, Juan Carlos, Costas (Cos), Rexach, Sotil, Cruyff, Asensi, Juanito.
Cercle Brugge: Albert, Olsen, Gardin, Belen, Verniest, Corthoust, Laperie, Boay, Nilsen, Quant, Vanhaeke.
Gols: Cruyff 3, Juanito 1, Laredo 1, Rexach 1